LAMENTACIONS 3
3
Tercera lamentació. La misericòrdia del Senyor no s’ha acabat
Àlef
1Sóc l’home que ha vist l’aflicció
sota la vara de la seva ira.
2M’ha guiat, però m’ha fet caminar
en tenebres, no en la llum.
3Sí, torna contra mi la mà,
un cop i un altre, tot el dia.
Bet
4M’ha fet envellir la carn i la pell,
m’ha esberlat els ossos.
5Ha alçat contra mi un setge
d’amargura i angoixa;
6m’ha reclòs a les tenebres,
com els morts de fa temps.
Guímel
7M’ha encerclat amb una tanca i no en puc sortir;
ha fet feixugues les cadenes.
8Fins si clamo i crido auxili,
ell barra el pas a la meva pregària.
9M’ha tancat els camins amb mur de pedres;
m’ha fet equivocar el rumb.
Dàlet
10S’ha tornat per a mi com un ós a l’aguait,
com un lleó a l’amagatall.
11M’ha esgarriat els camins i em des-trossa,
m’ha deixat fet una ruïna.
12Ha tibat l’arc i m’ha posat com a blanc
de les seves fletxes.
He
13M’ha clavat als ronyons
les fletxes del seu buirac.
14Sóc la riota de tot el meu poble,
el tema de les seves burles tot el dia.
15M’ha sadollat d’angoixes,
m’ha embriagat de metzina.
Vau
16M’ha trencat les dents amb les pe-dres,
m’ha enterrat a la cendra.
17Ha allunyat la meva ànima de la pau,
he oblidat el benestar;
18fins he pensat: Ha mort la meva confiança,
ja no espero res del Senyor.
Zain
19El record de l’aflicció i l’abatiment
es una amargura i un verí.
20Hi penso contínuament,
i l’ànima s’esfondra dintre meu.
21Hi reflexionaré interiorment,
i així recuperaré la confiança.
Het
22Que la misericòrdia del Senyor
no s’ha acabat, ni s’ha esgotat la seva bondat.
23Les renoves cada matí:
És gran la teva fidelitat!
24El Senyor és la meva heretat –em diu l’ànima–:
per això, confiaré en ell.
Tet
25El Senyor és bondadós amb els qui l’esperen,
amb l’ànima que el busca.
26És bo esperar pacient
la salvació del Senyor.
27És bo per a l’home suportar el jou
des de la joventut.
Iod
28Que reposi solitari i callat,
que és el Senyor qui li ha imposat;
29que enfonsi la boca a la pols:
potser hi haurà esperança.
30Que pari la galta al qui li pega
i s’ompli d’oprobi.
Caf
31Perquè el Senyor no rebutjarà
perpètuament.
32Encara que afligeixi, tindrà com-passió
per la immensitat del seu amor;
33que no és per gust que humilia
i afligeix els ésser humans.
Làmed
34Quan aixafen amb els peus
tots els captius del país,
35quan violen el dret d’algú
davant la cara de l’Altíssim,
36quan es comet injustícia en un procés,
el Senyor no ho veu?
Mem
37Qui és aquell qui decideix una cosa?
Com s’acompleix sense que el Senyor ho permeti?
38¿No és de la boca de l’Altíssim
que vénen els mals i els béns?
39Doncs, per què es queixa l’ésser humà?
Que es queixi, l’home, dels seus propis pecats!
Nun
40Repassem els nostres camins,
revisem-los i tornem al Senyor.
41Elevem els nostres cors i les nostres mans al Déu que és al cel.
42Nosaltres hem pecat i hem estat deslleials; i tu no has perdonat.
Sàmec
43T’has cobert d’ira i ens has perse-guit, ens has matat sense pietat;
44t’has cobert amb un núvol perquè no passi la nostra pregària;
45ens has convertit en deixalles, en rebuig enmig de les nacions.
Pe
46Han obert la boca contra nosaltres
tots els nostres enemics.
47El terror i la fossa són damunt nostre, la desolació i el desastre.
48Un doll de llàgrimes em vessa dels ulls per la desfeta de la filla del meu poble.
Ain
49Els ulls em ragen sense parar; no s’aturaran
50fins que el Senyor s’aboqui per mirar i ho vegi des del cel estant.
51Em fa mal l’ànima quan miro totes les filles de la meva ciutat.
Sade
52Els qui m’odien sense motiu em volen caçar com un ocell.
53M’han enfonsat la vida en un sepulcre i m’han cobert de pedres;
54l’aiguat m’ha passat damunt del cap, i jo pensava: Estic perdut!
Cof
55He invocat el teu nom, Senyor, des de la fossa profunda.
56Tu m’has sentit cridar: no tanquis l’oïda al meu clam.
57El dia que t’invocava t’has acostat
i m’has dit: No temis!
Reix
58Tu has defensat, Senyor,
la causa de la meva ànima,
tu has redimit la meva vida.
59Prou veus, Senyor, el tort que se’m fa: confirma el meu dret!
60Has vist tota la seva ràbia,
totes les seves intrigues contra mi.
Sin
61Has sentit, Senyor, tots els seus vituperis, totes les seves maquinacions;
62les murmuracions dels adversaris i els seus insults van tot el dia contra mi.
63Estiguin drets o asseguts,
observa que sóc l’objecte de les seves sàtires.
Tau
64Dóna’ls, Senyor, la paga que merei-xen les seves accions.
65Dóna’ls ceguesa de cor, i la teva maledicció.
66Persegueix-los amb ira i esborra’ls de sota el cel, Senyor!
S'ha seleccionat:
LAMENTACIONS 3: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya