LAMENTACIONS 4
4
Quarta lamentació. La fam de Jerusalem
Àlef
1Com s’ha ennegrit aquell or,
com ha degenerat un or tan fi!
Les pedres del santuari han estat escampades per tots els racons dels carrers.
Bet
2Els il·lustres fills de Sió,
preats com l’or depurat,
com són tinguts per atuells d’argila,
per obra de terrisser!
Guímel
3Fins i tot els xacals alleten
i crien els seus cadells;
però la filla del meu poble
s’ha tornat cruel com els estruços de l’estepa.
Dàlet
4La llengua dels lactants se’ls en-casta al paladar a causa de la set;
els petits demanen pa, però ningú no els en dóna.
He
5Els qui menjaven requisits
es consumeixen pels carrers;
els qui creixien enmig del luxe
s’arrosseguen pels femers.
Vau
6La iniquitat de la filla del meu poble
ha estat més gran que el pecat de Sodoma,
que va ser arrasada en un instant,
sense rebre ajut de ningú.
Zain
7Els seus nobles eren pulcres com la neu, més blancs que la llet;
forts i vermells com el corall,
resplendents com el safir.
Het
8El seu aspecte s’ha enfosquit més que el sutge:
no els reconeixen pel carrer,
tenen la pell enganxada als ossos,
resseca com l’escorça.
Tet
9Millor sort van tenir els morts per l’espasa que els morts per la fam,
perquè aquests van morir a poc a poc
per manca dels fruits de la terra.
Iod
10Mans de mares sensibles
han cuit els seus propis petits;
els han servit d’aliment en el desas-tre de la filla del meu poble.
Caf
11El Senyor ha desfogat la seva indignació,
ha abocat l’ardor de la seva ira;
ha calat foc a Sió
i n’ha devorat els fonaments.
Làmed
12No pensaven pas els reis de la ter-ra,
ni tots els habitants del món,
que l’adversari i enemic pogués entrar per les portes de Jerusalem.
Mem
13Hi ha entrat pels pecats dels seus profetes,
per les iniquitats dels seus sacerdots,
que vessaven dins d’ella
la sang dels justos.
Nun
14Rondaven com cecs pels carrers, bruts de sang;
ningú no gosava tocar les seves vestidures.
Sàmec
15Cridaven: Aparteu-vos, som im-munds!
Aparteu-vos, aparteu-vos, no ens toqueu!
Quan fugien errants deien els pa-gans: No es poden quedar aquí.
Pe
16El rostre del Senyor els ha dispersat,
no se’ls tornarà a mirar.
No hi hagué respecte per als sacer-dots ni favor per als ancians.
Ain
17I encara es consumien els nostres ulls esperant un ajut:
vana il·lusió!
Des de la nostra talaia guaitàvem
vers una nació que no ens podia salvar.
Sade
18Vigilaven els nostres passos,
talment que no podíem transitar pels carrers.
S’acosta la nostra fi, el temps s’ha acomplert;
sí, ha arribat la nostra fi.
Cof
19Més ràpids que les àguiles del cel
van ser els nostres perseguidors;
ens percaçaven per les muntanyes,
ens posaven emboscades al desert.
Reix
20L’ungit del Senyor, l’alè de la nos-tra vida,
ha estat capturat en els seus fossats;
ell, de qui dèiem: A la seva ombra
viurem entre les nacions.
Xin
21Ja pots riure i alegrar-te, filla d’Edom, tu que habites a la terra d’Us,
que també a tu t’arribarà el calze:
t’hi embriagaràs i et quedaràs nua!
Tau
22S’ha esborrat la teva culpa, filla de Sió;
el Senyor no permetrà que tornis a ser desterrada.
Ell castigarà la teva iniquitat, filla d’Edom,
posarà al descobert el teu pecat!
S'ha seleccionat:
LAMENTACIONS 4: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya