LAMENTACIONS 2
2
Segona lamentació. El Senyor ha actuat contra Sió
Àlef
1De quina manera ha cobert el Senyor
la filla de Sió amb el núvol de la seva ira!
Ha precipitat del cel a la terra
l’esplendor d’Israel, sense tenir en compte
l’escambell dels seus peus,
el dia de la seva ira.
Bet
2El Senyor ha devorat sense pietat
tots els estatges de Jacob;
en la seva fúria ha enderrocat
les fortaleses de la filla de Judà;
ha tirat per terra i ha profanat
el reialme i els seus prínceps.
Guímel
3Ha esclafat, en l’ardor de la seva ira,
tot el poder d’Israel;
ha retirat la seva mà dreta
davant de l’enemic;
ha encès un foc en el poble de Jacob
que devora tot l’entorn.
Dàlet
4Ha tensat el seu arc com un enemic,
ha afermat el seu braç com un ad-versari,
ha exterminat tot el que era
agradable a la vista:
sobre les tendes de la filla de Sió
ha abocat la seva ira com un foc.
He
5El Senyor ha actuat com un enemic,
ha arrasat Israel:
n’ha destruït tots els palaus,
n’ha enderrocat les fortaleses,
ha omplert la filla de Judà
de plors i de planys.
Vau
6Ha destrossat la seva tenda
com l’enramada d’un hort,
ha derruït el seu lloc de reunió;
el Senyor ha esborrat a Sió
la memòria de festes i dissabtes,
i en el seu impuls colèric
ha reprovat rei i sacerdot.
Zain
7El Senyor ha repudiat el seu altar,
ha menyspreat el seu santuari;
ha deixat en mans de l’enemic
les muralles dels seus palaus,
han ressonat crits de victòria
al temple del Senyor, com en dia de festa.
Het
8El Senyor ha decidit destruir
la muralla de la filla de Sió;
ha estès la llença,
no s’ha estat de destruir,
ha fet grinyolar el baluard i la muralla,
i l’un i l’altra s’han esberlat.
Tet
9Les seves portes s’han enfonsat a terra,
ell n’ha trencat i esmicolat els barrots;
el seu rei i els seus nobles
són entre els pagans.
Ja no hi ha llei, i els profetes
no reben revelacions del Senyor.
Iod
10S’asseuen a la pols i s’estan callats,
els ancians de la filla de Sió,
es tiren pols sobre el cap
i es vesteixen el cilici.
Les donzelles de Jerusalem
acoten el cap a terra.
Caf
11Els ulls se’m desfan en llàgrimes,
se’m remouen les entranyes,
el fetge se m’escola a terra,
per l’esclafament del meu poble,
mentre els infants i nodrissons
defalleixen pels carrers de la ciutat.
Làmed
12Pregunten a les seves mares:
On és el pa i el vi?
Cauen extenuats, com ferits,
pels carrers de la ciutat,
i exhalen l’ànima
a la falda de la mare.
Mem
13Quin exemple et puc posar?
Quina comparació et puc fer, filla de Jerusalem?
A qui et compararé per consolar-te,
donzella filla de Sió?
El teu desastre és immens com el mar,
qui te’n podrà guarir?
Nun
14Els teus profetes han tingut visions
vanes i falses sobre tu;
no t’han revelat la maldat
a fi d’alliberar-te de l’exili,
han tingut sobre tu visions
de fal·làcia i seducció.
Sàmec
15Tots els qui passen pel camí
aplaudeixen la teva dissort,
xiulen, mouen el cap i diuen
a la filla de Jerusalem:
¿És aquesta la ciutat
que titllaven de perfecta bellesa,
el goig de tota la terra?
Pe
16Tots els teus enemics
obren la boca contra tu,
xiulen i fan cruixir les dents
i diuen: L’hem engolida!
Aquest és el dia que tan esperàvem;
l’hem aconseguit i l’hem pogut veure!
Ain
17El Senyor ha fet el que havia decidit,
ha fet realitat l’anunci
que havia fet des de fa molt temps:
ha destruït sense compassió,
ha fet que l’enemic s’alegrés da-munt teu,
ha exalçat la força dels teus adversaris.
Sade
18El seu cor clama vers el Senyor:
Oh muralla de la filla de Sió,
deixa córrer les teves llàgrimes com un torrent, nit i dia;
que els teus ull no tinguin repòs
ni parin de plorar.
Cof
19Alça’t, clama de nit,
al començament de les vigílies;
vessa el teu cor com si fos aigua
davant la presència del Senyor!
Alça les mans vers ell
per la vida dels teus petits,
que defalleixen de fam
per les cruïlles dels carrers.
Reix
20Mira, Senyor, i considera
qui és que has tractat així.
¿És que les dones han de menjar el propi fruit,
aquests nadons que duen als braços?
¿És que els sacerdots i els profetes
han de ser assassinats al santuari del Senyor?
Xin
21Els nens i els vells
jeuen pel terra de les places;
les donzelles i els joves
han caigut a tall d’espasa;
has dut la mort el dia de la teva ira,
els has immolat sense pietat.
Tau
22Has convocat, com en un aplec festiu,
els terrors de tots cantons;
en el dia de la ira del Senyor
no hi ha hagut cap escàpol ni fugitiu.
Aquells que jo havia criat i mantingut,
els ha exterminat l’enemic.
S'ha seleccionat:
LAMENTACIONS 2: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya