1 REIS 17
17
Elies prediu la sequera
1Llavors Elies, el tixbita, que era dels habitants de Galaad, digué a Acab: “Per la vida del Senyor, el Déu d’Israel, a qui serveixo, que no hi haurà en aquests anys pluja ni rosada, fins que jo ho digui.”
2I vingué a ell la paraula del Senyor, que li parlà així:
3“Vés-te’n d’aquí, dirigeix-te cap a l’orient i amaga’t prop del torrent de Querit, que és davant del Jordà.
4Beuràs del torrent, i jo he manat als corbs que t’alimentin allà.”
5Ell va marxar i va fer segons havia dit el Senyor; se’n va anar i s’estigué prop del torrent de Querit, que era davant del Jordà.
6I els corbs li duien pa i carn al matí i pa i carn a la tarda, i bevia del torrent.
7Però, al cap d’algun temps, el torrent es va assecar, perquè no plovia al país.
La viuda de Sarepta
8Llavors tingué una revelació del Senyor, que li deia:
9“Alça’t, vés a Sarepta de Sidó i quedat’hi, perquè he manat a una viuda d’allà que et mantingui.”
10Es va alçar, doncs, i se’n va anar a Sarepta. Quan va arribar a l’entrada de la ciutat, veié allí una dona viuda que anava recollint llenya. La va cridar i li digué: “Si et plau, porta’m un vas d’ai-gua perquè begui.”
11Quan ella anava a buscar-la, ell la va tornar a cridar i li digué: “Si et plau, porta’m també un tros de pa.”
12Ella respongué: “Per la vida del Senyor, el teu Déu, que no tinc ni tant sols una coca; només tinc un grapat de farina en un pot i una mica d’oli a la gerra, i ara recollia uns quants branquillons i anava a preparar-ho per a mi i per al meu fill; després de menjar-nos-ho, ens deixarem morir.”
13Llavors Elies li digué: “No temis res; vés i fes tal com has dit. Però primer fes-me una coca petita i porta-me-la aquí; per a tu i per al teu fill, ja en faràs després.
14Perquè el Senyor, Déu d’Israel, ha dit: El pot de farina no es buidarà ni la gerra d’oli no minvarà mentre el Senyor no faci ploure sobre el país.”
15Ella va marxar i va fer tal com Elies li havia dit, i en van menjar ell, ella i el seu fill, durant molt temps.
16El pot de farina no es va buidar ni la gerra d’oli no va minvar, segons la paraula que el Senyor havia dit per mitjà d’Elies.
17Després d’això, succeí que el fill d’aquella dona, mestressa de casa, es va posar malalt, i la seva malaltia es va agreujar tant que ja no respirava.
18Llavors ella digué a Elies: “Què hi ha entre tu i jo, home de Déu? ¿És que has vingut per remoure els meus pecats i per fer morir el meu fill?”
19Però ell li digué: “Deixa’m el teu fill.” Ell el va prendre dels seus braços, el va pujar a la cambra de dalt, on ell vivia, i el va ajeure al seu mateix llit,
20i va clamar al Senyor així: “Senyor, Déu meu! ¿També has d’afligir la viuda que m’ha donat hostatge, fent morir el seu fill?”
21I es va estirar sobre el noi tres vegades, invocant el Senyor així: “Senyor, et prego que facis tornar l’ànima d’aquest noi dintre d’ell!”
22El Senyor va escoltar la veu d’Elies, i l’ànima del noi va tornar dintre d’ell i va tornar a la vida.
23Elies, llavors, prengué el noi i el va baixar de la cambra alta a la casa i el va donar a la seva mare, mentre li deia: “Mira, el teu fill és viu!”
24La dona va contestar a Elies: “Ara conec que ets un home de Déu i que la paraula del Senyor als teus llavis és la veritat!”
S'ha seleccionat:
1 REIS 17: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya