1 REIS 18
18
Elies torna a visitar Acab
1Va passar molt temps, i al ter-cer any Elies va tenir una revelació del Senyor, que li deia així: “Vés, presenta’t a Acab, perquè vaig a donar pluja sobre el país.”
2Elies, doncs, va marxar per presentar-se a Acab. La fam era molt gran a Samaria.
3Acab va cridar Abdies, que era major-dom de palau. Abdies era molt temorós del Senyor,
4tant que, quan Jezabel feia exterminar els profetes del Senyor, Abdies va reco-llir cent profetes i els va amagar en dos grups de cinquanta dins d’unes coves, i els portava aliments i aigua.
5Així, doncs, Acab digué a Abdies: “Vés a recórrer totes les fonts d’aigua i tots els rierols del país; potser podrem trobar herba per a conservar vius cavalls i mules, i no ens quedarem sense bestiar.”
6Es van repartir el país per resseguir-lo. Acab, per la seva banda, va marxar per un camí, i Abdies, per la seva banda, va marxar per un altre camí.
7Però, quan Abdies feia el seu camí es va trobar amb Elies, i així que el va reconèixer es prosternà als seus peus i li digué: “¿Ets tu Elies, senyor meu?”
8Li respongué: “Jo mateix. Vés i digues al teu senyor: Elies és aquí.”
9Però replicà: “Quin pecat he comès, perquè tu vulguis posar el teu servent en mans d’Acab perquè em mati?
10Per la vida del Senyor, el teu Déu, que no hi ha nació o reialme on el meu senyor no t’hagi fet buscar, i si li deien: ‘No és aquí’, obligava aquell reialme o aquella nació a jurar que no t’havia trobat.
11I ara tu em dius: Vés i digues al teu senyor: ‘Elies és aquí!’
12I quan m’hauré separat de tu, l’es-perit del Senyor se t’endurà on jo no sabré, i jo aniré a dir-ho a Acab, i si ell no et pot trobar, em matarà. Jo, servent teu, reverencio el Senyor des de la meva joventut.
13¿És que no han fet saber al meu senyor el que va fer el teu servent quan Jezabel feia matar els profetes del Senyor? ¿Com vaig amagar cent d’aquests profetes del Senyor en dos grups de cinquanta dins d’unes coves, i els portava aliments i aigua?
14I ara tu em dius: Vés i digues al teu senyor: ‘Elies és aquí’, perquè ell em mati.”
15Però Elies li respongué: “Per la vida del Senyor Totpoderós, a qui serveixo, que avui mateix em presentaré a ell.”
16Abdies va anar a trobar Acab i li ho va comunicar. Llavors Acab va anar a trobar Elies.
17Així que Acab veié Elies, li digué: “¿Ets tu, el pertorbador d’Israel?”
18Replicà Elies: “No sóc jo el pertor-bador d’Israel, sinó tu i la casa del teu pare, per haver deixat els manaments del Senyor i per haver seguit darrere els Baals.
19Però ara mana que s’aplegui amb mi tot Israel, a la muntanya del Carmel, juntament amb els quatre-cents cinquanta profetes de Baal i els quatre-cents profetes d’Astarte, que són mantinguts per Jezabel.”
Elies i els profetes de Baal
20Acab va convocar tot Israel i va aplegar els profetes a la muntanya del Carmel.
21Aleshores Elies, dirigint-se a tot el poble, digué: “Fins quan anireu coixejant entre dues crosses? Si el Senyor Etern és Déu, seguiu-lo; però si ho és Baal, llavors, seguiu-lo a ell.” Però el poble no li respongué ni una paraula.
22Elies va continuar, dient al poble: “Només jo he quedat viu dels profetes del Senyor, jo sol; en canvi, els profetes de Baal són quatre-cents cinquanta homes.
23Doncs, bé, doneu-nos dos vedells; que ells se’n triïn un, que el trossegin i el posin damunt la llenya, però sense encendre el foc. Jo també prepararé l’al-tre vedell, el posaré damunt la llenya, sense encendre el foc.
24Després vosaltres invocareu el nom del vostre déu, i jo invocaré el nom del Senyor. El déu que respongui amb foc, aquest serà el veritable Déu.” Tot el poble va respondre: “Ben dit!”
25Llavors Elies digué als profetes de Baal: “Escolliu un vedell, i prepareu-lo vosaltres primer, perquè sou més. Després invoqueu el nom del vostre déu, sense encendre el foc.”
26Ells prengueren el vedell que els havien donat, el van preparar i van invocar el nom de Baal, des del matí fins al migdia, dient: “Oh Baal, escolta’ns!” Però no se sentia cap veu ni ningú no responia. I anaven saltant al voltant de l’altar que havien fet.
27Cap al migdia, Elies va començar a burlar-se d’ells dient: “Crideu més fort, perquè és un déu. Potser estarà meditant, o s’haurà retirat, o haurà anat de viatge. Potser dorm, i caldrà despertar-lo.”
28Ells, llavors, cridaven més fort i es feien incisions amb espases i llances fins que sagnaven, segons el seu costum.
29Passat el migdia, es van posar a cri-dar amb deliri profètic fins a l’hora de l’ofrena, però no es va sentir cap veu; ningú no els va respondre ni els en va fer cas.
30Llavors Elies digué a tot el poble: “Acosteu-vos a mi.” I tot el poble se li va acostar. Tot seguit, va refer l’altar del Senyor, que estava enderrocat.
31Elies prengué dotze pedres, segons el nombre de les tribus dels fills de Jacob, a qui el Senyor havia dit: “El teu nom serà Israel”;
32i amb aquelles pedres va erigir un altar al nom del Senyor, i va cavar al seu entorn un solc on cabessin dues mesures de gra.
33Després va preparar la llenya, va es-quarterar el vedell i el va posar damunt la llenya,
34i digué: “Ompliu quatre galledes d’aigua i vesseu-la sobre l’holocaust i sobre la llenya.” I així ho van fer. Després digué: “Feu-ho una altra vegada.” Ho van fer una altra vegada. Encara digué: “Feu-ho per tercera vegada.” I ho van fer per tercera vegada.
35De manera que l’aigua regalimava pels costats de l’altar i el solc es va omplir d’aigua.
36Cap a l’hora de l’ofrena de la tarda, el profeta Elies s’hi va acostar i digué: “Oh Senyor, Déu d’Abraham, d’Isaac i d’Israel, que es vegi avui que tu ets Déu a Israel, que jo sóc el teu servent, i que és per ordre teva que faig aquestes coses.
37Contesta’m, Senyor, contesta’m, perquè aquest poble reconegui que tu, Senyor, ets Déu, i que tu fas convertir el seu cor.”
38Llavors va caure un foc del Senyor i va consumir l’holocaust, la llenya, les pedres i la terra, i fins l’aigua del solc va consumir.
39Tot el poble, en veure-ho, es va prosternar fins a terra dient: “Només el Senyor és Déu! Només el Senyor és Déu!”
40I Elies els digué: “Agafeu els pro-fetes de Baal; que no se n’escapi ni un.” Ells els van agafar, i Elies els va fer baixar al torrent de Quixon i allí els van degollar.
Elies prega per la pluja
41Després Elies digué a Acab: “Vés, menja i beu, perquè ja se sent el so de l’aiguat.”
42Acab es va retirar a menjar i beure. Mentrestant Elies havia pujat al cim del Carmel i, agenollat a terra, amb el cap entre els genolls,
43digué al seu criat: “Puja i mira en direcció al mar.” Va pujar, va mirar i digué: “No hi ha res.” Elies insistí: “Torna-hi, fins a set vegades.”
44I succeí que, a la setena vegada, el criat digué: “Veig un núvol petit com el palmell de la mà d’un home que va pujant de la mar.” Llavors ell li digué: “Vés i digues a Acab: Enganxa el carro i baixa, que no t’aturi la pluja.”
45En poc temps, el cel es va cobrir de núvols, amb vent, i va caure una gran pluja. Acab va pujar al carro i es va dirigir cap a Jizreel.
46Però la mà del Senyor vingué sobre Elies, que es va posar a córrer davant d’Acab fins arribar a Jizreel.
S'ha seleccionat:
1 REIS 18: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya