Estigues quiet: una guia senzilla per als moments de quietudMostra

Estigues quiet: on és el teu jardí?

Al passatge d'avui, llegim sobre la intenció original de la creació de Déu: de caminar i parlar amb Adam i Eva de manera regular.

Hi ha aquesta meravellosa frase al Salm 46:10 que diu "Desistiu i sapigueu que jo soc Déu"

És una invitació a la quietud i al coneixement de Déu que ha tingut ressò al llarg de la història.

La majoria dels matins em llevo, em preparo una tassa de cafè, agafo el meu diari, la Bíblia i els llibres i m'assec a la mateixa cadira al racó de la meva sala d'estar. M'instal·lo i prenc temps per situar-me en un espai propici per trobar Déu.

Crec plenament que la pregària: una devoció a la relació, la trobada i la conversa amb Déu, és l'arrel de tot el que fem. Una relació amb Déu dona sentit a les vides sense sentit. Aquesta relació es desenvolupa en comunitat practicant la vida de deixeble, però també establint i desenvolupant la nostra vida devocional personal.

De la mateixa manera que Adam i Eva caminaven amb Déu cada dia, podem créixer en la nostra relació amb Ell mitjançant la pràctica d'un temps tranquil: sintonitzar-nos específicament amb Déu mitjançant la pregària, la lectura de la Bíblia i la reflexió. Un moment tranquil és quan no només parlem amb Déu, sinó que li demanem que ens parli.

Els moments de quietud són per trobar Déu. Aquesta paraula trobar significa "reunir-se amb".

La intencionalitat és clau. La Bíblia va començar amb una trobada intencionada regular en un lloc específic en una hora concreta.

Com hem llegit avui, l'espai original de la humanitat per a la trobada amb Déu va començar en un jardí.

Déu va fer una caminada diària per plaer amb Adam i Eva! Aquesta va ser la intenció de la creació original.

Imagina'ls aturant-se, esperant i escoltant, tranquils i preparant-se per caminar i parlar amb Déu. Així era el temps de quietud original.

Hem de crear intencionadament un espai a les nostres vides per a trobades regulars, l'espai per caminar, parlar i escoltar en companyia de Déu.

On és el teu jardí?

La paraula hebrea per a jardí és "gannah", que literalment significa "un lloc cobert o amagat". Tots necessitem un lloc amagat per trobar-nos amb Déu.

Les estacions de la vida canviaran i hi haurà moments en què això serà més fàcil que altres. És possible que tinguis temps per dedicar una hora del teu dia, o potser només tens uns minuts entre portar els nens a l'escola. Déu entén, però també et desitja.

On és el teu lloc de quietud i trobada?