Viure transformat: abraçar la teva identitatMostra

Canviar el nostre diàleg interior

Quan se't demana que et presentis, què et ve al cap?

El meu diàleg interior no sempre era un reflex fidel de la dona que Déu em va crear a ser. Sense la seva ajuda per canviar el meu diàleg interior, la meva resposta podria ser una cosa com aquesta: "Sóc una mare de 45 anys amb dos fills que no és tan jove com abans i amb uns cabells grisos i arrugues per demostrar-ho. Fa gairebé 25 anys que estic casat, tot i que crido massa. Segons el meu metge, tinc sobrepès. No puc respirar quan corro, i prefereixo els dolços i les patates fregides als espinacs. Sóc pastora a la meva església, però no tinc cap títol i em pesa massa el meu passat per ser realment eficaç en el ministeri".

Si bé aquesta resposta podria cobrir el meu estat civil, pes, gènere, edat, feina i algunes de les mentides que em diu el món, no descriu qui sóc realment. Tot i que algunes d'aquestes coses són certes, no són el que realment importa. Simplement són circumstàncies, i no la meva identitat.

La veritat és que, abans que res, sóc filla de Déu. Vaig ser creada a propòsit amb un propòsit. Sóc una obra mestra preciosa, teixit artísticament pel Creador de l'univers. Ara ho sé, però la transició d'aquesta primera resposta a aquesta segona no es va produir d'un dia per l'altre.

Quan em vaig sentir cridada per primera vegada al ministeri de les dones, no em considerava gens encantadora. Posar-me en un escenari i dir-les a les dones que estan meravellosament fetes a imatge de Déu va ser increïblement difícil quan no sentia que era cert per mi. Vaig demanar a Déu que m'ajudés a veure què veu quan Ell em mira, i vaig confiar en la seva capacitat per canviar la meva perspectiva.

Després d'anys de practicar l'entrega i la confiança, ara sóc capaç de considerar-me preciosa. No depèn del que es reflecteix al mirall. Prové d'una pau interior i acceptació que Ell no s'equivoca. N'hi ha prou que Ell m'ha creat i em digui preciosa.

Abraçar qui Déu diu que som canvia la nostra seguretat. Saber que Ell és bo i creure que vam ser creats exactament com Ell volia ens dóna vida. Quan entenem com Ell ens estima, tal com som, és possible que ens estimem més a nosaltres mateixos. Canviar el nostre diàleg interior no és immediat, i no ho podem fer sols. Hem de demanar-li ajuda.

Acció a emprendre:

Si estàs lluitant amb la teva identitat, demana a Déu que et mostri com et veu Ell. Demana-li que t'ajudi a identificar les mentides que has cregut sobre tu mateix i comença a substituir aquestes mentides per la seva veritat. Ell estarà allà per tu mentre faci falta, una i altra vegada, fins que et creguis digne, preciós, capaç i mereixedor del seu amor. Independentment de quant de temps hagis seguit Jesús, si el teu discurs personal és menys del que Ell diu de tu, llavors hi ha feina per fer. Anima't i demana a Déu que t'ajudi a acceptar realment la teva identitat en Crist.