Siràcida 41
41
La mort#x
1Oh mort, que n’és, d’amarg, el teu record
per a l’home que viu tranquil entre els seus béns,
per a l’home sense neguits i que en tot s’obre camí,
que és capaç encara d’apreciar els plaers!#x
2Oh mort, que n’ets, de benvinguda,
per a l’home necessitat i mancat de forces,
per al vell esgotat que passa neguit per tot,
que es revolta i ha acabat la paciència!
3No temis la sentència de la mort,
pensa en els qui t’han precedit i en els qui et seguiran després.
4Morir és la sentència que el Senyor dóna a tothom;
per què negar-se a la voluntat de l’Altíssim?
Tant si són deu com cent o mil els anys que visquis,
en el país dels morts ningú no t’ho retraurà.#x
El destí dels pecadors
5Els fills dels pecadors es tornen detestables
i també ho són els qui freqüenten les cases dels impius.
6L’herència dels fills dels pecadors es perdrà,
i als seus descendents només els quedarà el deshonor.
7Els fills blasmaran el pare impiu,
perquè són injuriats per culpa seva.
8Ai de vosaltres, homes impius,
que heu abandonat la Llei de l’Altíssim!#x
9 Si us multipliqueu, tot serà per a la ruïna;
si naixeu, tindreu una vida maleïda
i, quan moriu, tindreu la sort dels maleïts.
10Tot el que surt de la terra, a la terra retorna;
així els impius, que van de la maledicció a la perdició.
El bon nom
11Es fa dol davant els cadàvers dels pecadors,
però el seu nom dolent serà esborrat.
12Preocupa’t pel teu nom, perquè et sobreviurà:
dura més que mil grans tresors d’or.#x
13La vida d’una persona bona té una durada limitada,
però el bon nom resta per sempre.
Coherència en la vida
14Fills meus, conserveu en pau l’educació que heu rebut.
Saviesa amagada i tresor enterrat,
de què serveixen?#x
15Val més l’home que amaga la seva niciesa
que no pas el que amaga la seva saviesa.#x
Instrucció sobre la vergonya#x
16Ara us diré de què us heu d’avergonyir,
perquè no està bé d’avergonyir-se per qualsevol cosa,
encara que no hi ha res que estigui bé per a tothom.
17Avergonyiu-vos, davant els pares, de cometre actes libidinosos;
davant governants i poderosos, de mentir;
18davant jutges i magistrats, de cometre un delicte;
davant l’assemblea i el poble, de violar la Llei;
davant un company i un amic, de fer el mal;
19davant els veïns, de robar;
davant la veritat de Déu i l’aliança,
de posar el colze sobre el pa.#x
Avergonyeix-te de rebre o de donar de mala gana,
20de no respondre als qui et saluden,
de mirar una prostituta,
21de girar la cara a un parent,
d’apropiar-te de la part o del present que no et toca,
de recrear-te en la dona d’un altre,#x
22de tenir familiaritats amb la minyona del veí,
i més encara, d’acostar-te al seu llit.
Avergonyeix-te de dir paraules insultants als amics
o de retreure’ls el que tu els has regalat.
S'ha seleccionat:
Siràcida 41: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso