Deuteronomi 32
32
1Calleu, oh cels, que parlaré;
escolta, terra, el meu vaticini!
2La meva doctrina caurà com la pluja,
baixaran com rosada
les meves paraules,
com el ploviscó que rega l’herba,
com un ruixat damunt els prats.
3Ara proclamo el nom del Senyor,
doneu glòria al nostre Déu:
4«Ell és la Roca»,#x
el seu obrar és irreprensible,
són justos tots els seus camins.
És el Déu fidel, sense malícia,
és bo i és recte.
5L’han ofès, no són fills seus,#x
aquesta gent innoble i poc sincera.#x
6¿Al Senyor, el pagues així,
poble insensat i sense seny?
¿No és el pare que t’ha engendrat,#x
el creador que t’ha fet?
7Recorda’t dels temps antics,
vés pensant en cada generació;
pregunta-ho al teu pare i t’ho dirà,
fes-t’ho contar pels ancians.
8Quan l’Altíssim repartia els pobles
i separava els uns dels altres
els fills d’Adam,
va establir les fronteres de cada nació#x
segons el nombre dels fills de Déu.#x
9Llavors el Senyor es reservà el seu poble,
els fills de Jacob,
com a pròpia heretat.#x
10El trobà en una terra despoblada,
entre els udols
i la desolació del desert.#x
El protegí#x i se n’ocupava,
el guardava
com la nineta dels seus ulls.#x
11Com l’àguila que desvetlla la niuada
i voleteja sobre els seus aguilons,
desplegava les ales, el prenia
i el portava sobre el seu plomatge.#x
12El Senyor tot sol el guiava,#x
no l’ajudaven déus estrangers.
13A cavall de les altures del món,
l’alimentava amb collites dels camps,
el criava amb la mel de les roques
i amb l’oli tret de la pedra dura,#x
14amb mató de vaca i llet d’ovella
i amb greix de xais i de moltons,
amb bestiar de Basan i cabrits,
acompanyats de la flor del blat;
i bevia el vi escumós, sang del raïm.
15Jeixurun#x s’engreixà i tirava guitzes.
Gras, fornit i corpulent,
abandonà Déu, el seu creador,
deshonrà la Roca que el salvava.#x
16Els israelites engelosien el Senyor
adorant déus estrangers,
l’irritaven amb cultes detestables,
17amb sacrificis oferts a dimonis,
que no són déus,#x
a déus que no coneixien,
divinitats noves, tot just arribades,
que els vostres pares
mai no havien venerat.#x
18Israel, oblides la Roca
que et féu néixer,
no fas cas del Déu
que t’ha donat la vida.#x
19En veure això,
el Senyor se’n va cansar
i es disgustà dels seus fills i filles.
20Ell va dir: «Quan els amagui la mirada,
veuré quina serà la seva fi;
perquè són una gent perversa,
uns fills que no són de fiar.
21M’han engelosit
adorant els qui no són déus,
m’han irritat venerant el no-res.#x
Per a engelosir-los, em valdré també jo
d’un poble que no és poble;
em valdré, per a irritar-los,
d’un poble sense seny.#x
22El foc del meu rigor ja crema
i abrusarà fins al país dels morts,
devorant la terra i les seves collites,
inflamant
els fonaments de les muntanyes.
23Apilaré desgràcies damunt d’ells,
gastaré contra ells les meves fletxes:#x
24fam que extenua, febres que abaten
i epidèmies malignes;#x
atiaré contra ells els ullals de les feres,
el verí de les serps
que s’esmunyen per la pols.
25Pels carrers,
l’espasa els prendrà els fills,
i dintre casa es moriran d’esglai,
tant els joves com les noies,
tant els vells com els nadons.#x
26»Jo em deia: “No en deixaré rastre,
ningú no guardarà el seu record.”
27Però no vull que l’enemic s’ensuperbeixi,
que s’enorgulleixin
els opressors del poble.
No vull que pensin:
“Que en som, de poderosos!
Tot això no és pas obra del Senyor!”#x
28Aquest poble d’Israel#x
ha perdut el seny,
no té gens d’enteniment.
29Si fossin intel·ligents, ho comprendrien,
endevinarien el sentit del seu destí.
30Com és que un sol home n’empaita mil
o que dos en fan fugir deu mil?#x
És que la seva Roca els ha venut,
el Senyor els posa en mans d’ells.#x
31Però no és com la nostra,
la roca d’ells,
prou que ho saben
els nostres enemics!
32»El cep que els preparo
és cep de Sodoma,
collit a les feixes de Gomorra:
té els raïms verinosos, amargants,
33i fa un vi com el verí de les serps,
com el verí mortal dels escurçons.#x
34Això els tinc preparat a casa meva,
els ho he reservat en el meu celler.
35A mi em toca de passar comptes
i pagar,#x
en el moment
que els seus peus relliscaran.»
El dia del desastre és imminent,
s’acosta de pressa la seva hora.
36El Senyor farà justícia al seu poble,
s’apiadarà dels seus servidors,#x
quan veurà que han perdut les forces
i no queden ni infants ni adults.#x
37I dirà:
«On són els déus dels estrangers?
On és la roca on cercaven refugi?#x
38¿No se us menjaven
el bo i millor dels sacrificis?
¿No se us bevien el vi de les libacions?
Que vinguin ara a defensar-vos,
que vinguin a protegir-vos!
39Reconeixeu-ho, doncs: només jo sóc,
i no hi ha altres déus fora de mi.#x
Jo dono la mort o la vida,#x
jo fereixo i curo les ferides.
Ningú no em prendrà res de les mans.
40Alço la mà cap al cel, i juro això
per la meva vida, que és eterna:
41Quan esmolaré, com un llamp,
la meva espasa
i armaré les meves mans
per fer justícia,
tornaré als enemics el que es mereixen,
donaré la paga als qui em volen mal.
42S’embriagaran de sang
les meves fletxes,
s’atiparà de carn la meva espasa,
de sang dels morts i dels presoners,
de caps dels capitostos enemics.»
43Crida de goig amb ell, oh cel,
prosterneu-vos davant d’ell
tots els déus:
farà justícia per la sang dels seus fills,
tornant als qui l’odien
el que es mereixen
i perdonant el país del seu poble.#x
44Moisès, acompanyat de Josuè,#x fill de Nun, va fer sentir al poble totes les paraules d’aquest càntic. 45Quan acabà de dir-les a tots els israelites, 46afegí:
– Guardeu bé en els vostres cors totes les paraules que avui he pres com a testimoni contra vosaltres.#x Ordeneu als vostres fills que mirin de posar en pràctica totes les paraules d’aquesta Llei. 47No són paraules buides, són la vostra vida: gràcies a elles viureu molts anys en el país que posseireu, un cop passat el Jordà.#x
Anunci de la mort de Moisès
48Aquell mateix dia, el Senyor digué a Moisès:
49– Puja en aquesta serra d’Abarim, al mont Nebó, en el territori de Moab, enfront de Jericó, i contempla el país de Canaan que jo dono en propietat als israelites. 50Moriràs a la muntanya on hauràs pujat i et reuniràs amb els teus, igual com Aaron va morir al mont Or per a anar a reunir-se amb els seus.#x
51Tots dos vau cometre una infidelitat contra mi enmig del poble d’Israel, a les fonts de Meribà de Cadeix, al desert de Sin. Allí no reconeguéreu la meva santedat enmig d’Israel.#x
52Per això, contemplaràs de lluny estant el país que jo dono als israelites, però no hi entraràs.#x
S'ha seleccionat:
Deuteronomi 32: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso