MARC 5

5
A la regió dels gerasens
(Mt 8,28-34 Lc 8,26-39)
1Després van arribar a l’altra banda del llac, a la regió dels gerasens.
2Així que va desembarcar, li va sortir a l’encontre, des del cementiri, un home posseït per un esperit impur
3que feia vida entre les coves sepul-crals. Ningú no el podia lligar ni amb una cadena.
4Ja l’havien lligat amb grillons i cade-nes moltes vegades, però ell havia trencat les cadenes i fet trossos els grillons. Ningú no tenia prou força per a domi-nar-lo.
5Tothora, de nit i de dia, vagava entre les tombes i per les muntanyes, xisclant i ferint-se a cops de pedra.
6En veure Jesús, de lluny estant, va córrer i es prosternà davant d’ell
7i, cridant molt fort, li digué: “Què tens a veure amb mi, Jesús, Fill del Déu Al-tíssim? Et conjuro per Déu que no em turmentis.”
8Perquè Jesús deia: “Surt d’aquest home, esperit impur!”
9Llavors Jesús li preguntà: “Quin és el teu nom?” Li respongué: “Porto el nom de Legió, perquè som molts.”
10I li demanava insistentment que no els expulsés lluny d’aquella regió.
11Hi havia allí, a prop de la muntanya, un gran ramat de porcs furgant.
12Llavors li pregaren: “Envia’ns als porcs i ens ficarem dins d’ells.”
13I ell els ho permeté. Els esperits im-purs van sortir de l’home i es van ficar dins els porcs. Aleshores el ramat, com-post d’uns dos mil porcs, es va precipi-tar des de dalt del penyal al llac, i es van ofegar.
14Els porquers van fugir corrents i van escampar la notícia pel poble i pels camps; i la gent anà a veure què havia passat.
15Quan arribaren on era Jesús veieren l’endimoniat, aquell que havia tingut la legió, assegut, vestit i amb tot el seu seny, i van agafar por.
16I els qui ho havien vist els explicaven el que li havia passat, a l’endimoniat, i el cas dels porcs.
17Llavors es van posar a demanar-li que se n’anés de la seva contrada.
18Quan s’embarcava, l’exendimoniat li demanava que el deixés anar amb ell,
19però no li ho permeté, sinó que li digué: “Vés a casa teva, amb els teus, i explica’ls això que el Senyor t’ha fet i com s’ha compadit de tu.”
20L’home se n’anà i es posà a pregonar per la Decàpolis el que Jesús havia fet per ell, i tothom se’n meravellava.
La filla de Jaire i la fe d’una dona
(Mt 9,18-26 Lc 8,40-56)
21Quan Jesús hagué travessat novament amb la barca a l’altra banda, s’a-plegà al seu entorn una gran gentada, i es va quedar vora l’aigua.
22Llavors es va acostar un degà de la sinagoga, anomenat Jaire, i així que el veu, se li llança als peus
23pregant-li insistentment: “La meva filleta es mor; vine a imposar-li les mans, a fi que es posi bona i visqui.”
24Se n’anà amb ell, i el seguia una gran gentada que l’empenyia.
25Una dona que patia d’hemorràgies des de feia dotze anys,
26i que havia sofert molt a mans d’una colla de metges, i s’havia gastat tot el que tenia sense aconseguir millorar, ans al contrari, havia empitjorat,
27quan va sentir el que contaven de Jesús es va ficar per entre la multitud, i per darrere va tocar-li el mantell,
28perquè es deia: “Només que pugui tocar els seus vestits, seré guarida.”
29I, en efecte, a l’instant se li estroncà l’hemorràgia, i va notar en el seu cos que estava guarida d’aquell mal.
30Al mateix temps, Jesús, que s’adonà de la força que havia sortit d’ell, es va girar enmig de la multitud i preguntava: “Qui m’ha tocat els vestits?”
31Els deixebles li deien: “¿Veus la multitud que t’empeny i preguntes qui t’ha tocat?”
32Però ell anava buscant amb la mirada qui ho havia fet.
33Llavors la dona, tremolosa i trasbal-sada pel que li havia passat, se li acostà i es deixà caure davant seu i li va dir tota la veritat.
34Llavors ell li digué: “Filla, la teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau i queda lliure del teu mal.”
35Encara parlava quan arriba un de la casa del degà de la sinagoga per dir-li: “La teva filla ha mort; no cal que destorbis més el mestre.”
36Jesús, sense fer cas del que deien, li fa al degà de la sinagoga: “No temis, n’hi ha prou que continuïs creient.”
37I no va deixar que l’acompanyés ningú més que Pere, Jaume i el seu germà Joan.
38En arribar a casa del degà de la sinagoga, s’adonà de l’aldarull que feien els qui ploraven amb els seus crits.
39Entra i els diu: “Què és tant d’alda-rull i tants plors? La noia no és pas morta, sinó que dorm.”
40Però es burlaven d’ell. Llavors, ell, traient tothom a fora, pren només el pare i la mare de la noia i els qui l’acompanyaven, entra allà on era la noia
41i, agafant-la de la mà, li diu: “Talita cum” (que vol dir: Noia, et mano que t’aixequis).
42A l’instant, la noia, que ja tenia dotze anys, es va aixecar i caminava. Tots es van quedar parats d’estupor.
43Però ell els comminà seriosament que no ho fessin saber a ningú, i va dir que donessin menjar a la noia.

S'ha seleccionat:

MARC 5: BEC

Subratllat

Comparteix

Copia

None

Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió

YouVersion utilitza galetes per personalitzar la teva experiència. En utilitzar el nostre lloc web, acceptes el nostre ús de galetes tal com es descriu a la nostra Política de privadesa