LLUC 8
8
Les dones que acompanyen Jesús
1Després d’això, Jesús recorria les viles i els pobles un per un proclamant i anunciant la bona nova del Regne de Déu. L’acompanyaven els Dotze
2i algunes dones que havien estat gua-rides de mals esperits i de malalties: Maria, l’anomenada Magdalena, de qui havien sortit set dimonis,
3Joana, muller de Cuses, intendent d’Herodes, Susanna i moltes altres, que amb els seus recursos els mantenien.
La paràbola del sembrador
(Mt 13,1-23 Mc 4,1-12)
4Com que s’havia reunit una gran gen-tada, i els de les poblacions veïnes acudien a ell, els exposà una paràbola:
5“El sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. I, tot sembrat, una part va caure arran del camí, on fou trepitjada i els ocells se la van menjar.
6Una altra part va caure en terreny pedregós, i, tot just brotada, es va as-secar per falta de saó;
7una altra part caigué enmig dels cards, i els cards, que hi creixien barrejats, la van ofegar.
8Una altra part va caure en terra bona, va brotar i va donar fruit centuplicat.” Havent dit això concloïa: “Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.”
9Els deixebles l’interrogaven sobre el significat d’aquesta paràbola.
10Ell els digué: “A vosaltres us és permès de conèixer els secrets del Regne de Déu; als altres, en canvi, els parlo en paràboles, de manera que mirant, no hi vegin, i escoltant, no ho entenguin.
11Aquest és el significat de la paràbola: La llavor és la Paraula de Déu.
12Els d’arran del camí són els qui, des-prés d’escoltar-la, ve el diable i els pren la paraula del cor per evitar que creguin i se salvin.
13Els del terreny pedregós són els qui en escoltar la paraula la reben amb goig, però aquests no tenen arrels; creuen du-rant un temps, però a l’hora de la prova es fan enrere.
14La part que va caure entre els cards són els qui escolten, però fan el seu camí i són ofegats per les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida, i no arriben a madurar.
15I la part que cau en terra bona són els qui han escoltat la paraula, la retenen amb cor noble i fructifiquen amb cons-tància.
La llàntia tapada
(Mc 4,21-25)
16“No hi ha ningú que després d’en-cendre una llàntia la tapi amb un perol o la posi sota el llit, sinó que la posa sobre el portallànties a fi que els qui entrin vegin la llum.
17No hi ha res d’amagat que no s’hagi de descobrir, ni res de secret que no s’hagi de saber i fer conèixer.
18Mireu, doncs, com escolteu. Perquè al qui tingui, se li donarà, i al qui no tingui, fins i tot allò que es pensa tenir li serà pres.”
La mare i els germans de Jesús
(Mt 12,46-50 Mc 3,31-35)
19Van anar a trobar-lo la seva mare i els seus germans, però a causa de la gentada no se li podien apropar.
20Algú el va avisar: “La teva mare i els teus germans són a fora i et volen veure.”
21Ell li va respondre: “La meva mare i els meus germans són aquells qui es-colten la paraula de Déu i la posen en pràctica.”
La tempestat
(Mt 8,23-27 Mc 4,35-41)
22Un dia va pujar en una barca amb els seus deixebles i els va dir: “Passem a l’altra banda del llac.” I s’hi van en-dinsar.
23Mentre navegaven, ell es va quedar adormit. Llavors es va abatre sobre el llac un temporal de vent i la barca se’ls omplia d’aigua d’una manera perillosa.
24Se li van atansar i el van despertar dient-li: “Mestre, Mestre, que ens en-fonsem!” Ell es va desvetllar, va repren-dre el vent i la maror, que es van calmar, i es restablí la bonança.
25Llavors els digué: “On és la vostra fe?” I, plens de temor i d’admiració, comentaven entre ells: “Qui deu ser aquest que fins i tot dóna ordres als vents i a l’aigua, i l’obeeixen?”
L’endimoniat dels gerasencs
(Mt 8,28-34 Mc 5,1-20)
26Abordaren la regió del gerasencs, que es troba enfront de la Galilea.
27Així que saltà a terra, li sortí a l’en-contre un home del poble que estava endimoniat des de feia molt temps; no anava vestit ni s’estava en cap casa, sinó als sepulcres.
28En veure Jesús, es prosternà davant d’ell xisclant i dient amb grans crits: “Què tens a veure amb mi, Jesús, Fill de l’Altíssim? Et prego que no em turmentis.”
29Perquè comminava l’esperit impur a sortir d’aquell home. Moltes vegades se n’havia apoderat, i, encara que el tenien lligat amb cadenes i grillons, sota vigilància, ell trencava els lligams i el di-moni l’empenyia cap als llocs solitaris.
30Jesús li preguntà: “Quin és el teu nom?” Ell contestà: “Legió.” Perquè eren molts els dimonis que havien entrat en ell.
31I li pregaven que no els obligués a anar a l’Abisme.
32Hi havia allí, prop de la muntanya, un gran ramat de porcs, furgant. Llavors li pregaren que els permetés d’entrar-hi; i els ho va permetre.
33Els dimonis van sortir de l’home i es van ficar dins els porcs. Aleshores el ramat es va precipitar des de dalt del penyal al llac, on es van ofegar.
34Quan els porquers veieren el que havia passat, van fugir corrents i van es-campar la notícia pel poble i pels camps.
35La gent va sortir a veure el que havia passat. S’acostaren a Jesús i van trobar l’home de qui havien sortit els dimonis assegut als peus de Jesús, vestit i amb tot el seny, i van agafar molta por.
36Els qui ho havien vist els explicaven com havia estat guarit l’endimoniat,
37i tots els habitants de la regió dels gerasencs demanaren a Jesús que se n’anés d’allà, perquè els dominava la por. Ell es va embarcar i se’n tornà.
38L’home de qui havien sortit els di-monis li pregava que l’admetés amb ell, però Jesús el va acomiadar dient-li:
39“Torna-te’n a casa teva i explica tot el que Déu t’ha fet.” L’home va recórrer tot el poble pregonant tot allò que Jesús li havia fet.
La filla de Jaire i la dona malalta
(Mt 9,18-26 Mc 5,21-43)
40Quan Jesús tornava, la multitud li féu una gran rebuda, ja que tothom l’estava esperant.
41Amb això que es presentà un home que es deia Jaire, el qual era degà de la sinagoga, i es llançà als peus de Jesús pregant-li que anés a casa seva,
42perquè tenia una única filla, d’uns dotze anys, que es moria. I mentre ell se n’hi anava, la gentada l’anava oprimint.
43Una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys, i que s’havia gastat tot el que tenia en metges, sense que cap aconseguís guarir-la,
44se li atansà per darrere i li va tocar la borla del mantell. A l’instant se li estroncà l’hemorràgia.
45Jesús preguntà: “Qui m’ha tocat?” Com que tothom ho negava, Pere i els qui l’acompanyaven van dir: “Mestre, tota la gent t’envolta i t’estreny.”
46Però Jesús replicà: “Algú m’ha tocat, perquè jo he sentit que de mi s’escapava una força.”
47La dona, veient-se descoberta, s’hi va acostar tota tremolosa, se li llançà als peus i explicà davant de tot el poble perquè l’havia tocat, i com a l’instant havia quedat guarida.
48Ell li digué: “Filla, la teva fe t’ha salvat; vés-te’n en pau.”
49Encara estava parlant quan arribà un de la casa del degà de la sinagoga per dir-li: “La teva filla ha mort, no cal que destorbis més el Mestre.”
50Però Jesús, que ho va sentir, li res-pongué: “No temis, n’hi ha prou que creguis i serà salvada.”
51En arribar a la casa no va deixar que ningú entrés amb ell, llevat de Pere, Joan i Jaume, a més del pare i de la mare de la noia.
52Tothom plorava i feia dol per ella, però Jesús els digué: “No ploreu més, que no és pas morta, sinó que dorm.”
53I se’n reien, sabent que havia mort.
54Però Jesús, agafant-la de la mà, digué amb veu forta: “Noia, aixeca’t!”
55Li va retornar l’alè i es va aixecar tot seguit. Ell va ordenar que li donessin menjar.
56Els seus pares van quedar admirats; però Jesús els va manar que no expli-quessin a ningú el que havia succeït.
S'ha seleccionat:
LLUC 8: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya