JOEL 1
1
La llagosta devasta la terra
1Revelació del Senyor que vingué a Joel, fill de Petuel:
2Escolteu això, ancians, i estigueu atents, tots els habitants del país: ¿Ha passat res de semblant, en els vostres dies, o en els dies dels vostres pares?
3Conteu-ho als vostres fills, i que els vostres fills ho contin als seus fills, i els fills d’aquests a la generació següent.
4Allò que havia deixat la llagosta, ho ha devorat la saltarel·la; allò que havia deixat la saltarel·la, ho ha devorat el saltamartí; allò que havia deixat el saltamartí, ho ha devorat el llagost.
5Desensopiu-vos, embriacs, i ploreu, udoleu tots, bevedors de vi, que us l’han pres de la boca.
6Perquè una gent ha envaït la meva terra, gent forta i incomptable que té unes dents com les del lleó i uns quei-xals com els de la lleona.
7Ha convertit la meva vinya en un erm, la meva figuera, en estelles; tot ho ha deixat pelat i destrossat, i les branques han quedat blanques.
El plany del profeta
8Plany-te com una núvia vestida de dol per l’espòs de la seva joventut.
9Les ofrenes vegetals i les libacions de vi han estat suprimides, al temple del Senyor; estan de dol els sacerdots, mi-nistres del Senyor.
10El camp és assolat, la terra està de dol perquè el blat és arrasat, el most s’ha assecat, i l’oli s’ha perdut.
11Afligiu-vos, pagesos, xiscleu, vinyaters, pel blat i per l’ordi; perquè s’han perdut les sembrades dels camps.
12La vinya es marceix i la figuera s’as-seca; el magraner, la palmera i la po-mera, tots els arbres del camp, ja s’han marcit. Com s’ha fos l’alegria, entre els fills de l’home!
13Vestiu-vos de dol i planyeu-vos, sa-cerdots; gemegueu, ministres de l’altar; veniu a jeure tota la nit al cilici, minis-tres del meu Déu, perquè al temple del vostre Déu se li han negat les ofrenes vegetals i les libacions de vi.
14Proclameu un dejuni sant, convo-queu una assemblea solemne, aplegueu els ancians, tots els habitants del país, al temple del Senyor, el vostre Déu, i clameu al Senyor.
El clam al Senyor
15Ai d’aquell dia! Ja és a prop el dia del Senyor, i ja arriba com una destruc-ció de part de l’Omnipotent.
16S’ha esgotat l’aliment davant dels nostres ulls, i el goig i l’alegria del tem-ple del nostre Déu.
17La llavor s’ha podrit sota els seus cavallons, els graners són assolats, les sitges, ensorrades, no hi ha gens de blat.
18Com gemega el bestiar! Les vaques van perdudes perquè no tenen pastura, fins i tot els ramats d’ovelles s’estan morint.
19Oh, Senyor, jo clamo a tu: un foc devora les pastures de l’estepa i una flama abrusa tots els arbres dels camps.
20També els animals feréstecs clamen a tu, perquè s’han assecat els rierols i el foc ha devorat l’herbei de l’estepa.
S'ha seleccionat:
JOEL 1: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya