JEREMIES 31
31
El retorn d’Israel a la seva terra
1“En aquell temps –diu el Senyor–, jo seré el Déu de totes les famílies d’Israel, i elles seran el meu poble.
2Això diu el Senyor: En el desert va trobar gràcia Israel, el poble que va es-capar de l’espasa camí del seu descans.”
3El Senyor se m’aparegué de lluny i em digué: “Amb amor etern t’he estimat, per això mantinc amb tu un tracte bon-dadós.
4De nou t’edificaré i quedaràs recons-truïda, donzella d’Israel. De nou seran guarnits els teus tambors i sortiràs a la dansa de les colles alegres.
5De nou plantaràs vinyes dalt els turons de Samaria; en plantaran i fruiran de la collita.
6Vindrà un dia que els sentinelles, des de la muntanya d’Efraïm, cridaran: Al-ceu-vos i pugem a Sió, vers el Senyor, el nostre Déu!
7Per això diu el Senyor: Canteu per Jacob amb alegria, exulteu per la principal de les nacions, anuncieu, procla-meu i digueu: Salva, Senyor, el teu poble, la resta d’Israel!
8Mireu, els faré venir del país del nord, els aplegaré dels confins de la terra; en-tre ells, els cecs i els coixos, l’emba-rassada i la partera; una gran gentada retornarà aquí.
9Vindran amb plors, i entre súpliques jo els guiaré, els conduiré als rierols d’aigua per un camí pla on no ensope-guin. Perquè jo sóc un pare per a Israel, i Efraïm és el meu primogènit.”
Sió i les nacions
10Escolteu la paraula del Senyor, nacions; anuncieu-la a les illes llunyanes i digueu: “El qui va dispersar Israel el reuneix de nou i el guarda, com un pas-tor el seu ramat.
11Perquè el Senyor ha redimit Jacob, el rescata de les mans d’un de més fort que ell.
12Vindran i cridaran de goig al cim de Sió, i fluiran dels béns del Senyor: del blat, del vi i l’oli, i de les cries de les ovelles i les vaques; la seva ànima serà com un jardí ben regat, i no tornaran a defallir.
13Llavors les donzelles s’alegraran en la dansa, amb els joves i els ancians plegats; canviaré el seu dol en joia, els consolaré i els alegraré de les seves penes.
14Satisfaré l’ànima dels sacerdots amb abundor d’ofrenes, i el meu poble se saciarà dels meus béns” –diu el Senyor.
La lamentació de Raquel
15Això diu el Senyor: “Se sent un clam a Ramà, un plany i un plor amarg: és Raquel, que plora els seus fills i no vol ser consolada, perquè els seus fills ja no hi són.”
16Però el Senyor diu: “Detura els teus sanglots i les llàgrimes dels teus ulls, perquè hi ha una recompensa per als teus sofriments –diu el Senyor–, ja que ells tornaran del país opressor.
17Hi ha esperança per al teu futur –diu el Senyor–: els teus fills tornaran a la seva pàtria.
18Prou he sentit que Efraïm es lamentava dient: M’has volgut corregir i m’has castigat com un vedell indòmit. Fes-me tornar a tu i tornaré, perquè tu, Senyor, ets el meu Déu!
19Després d’haver-me desviat m’he penedit, i un cop alliçonat, em dono cops al pit; m’he avergonyit i m’he sen-tit confós, perquè suporto l’oprobi de la meva joventut.
20¿És que Efraïm és el meu fill preferit, un infant deliciós? Ja que tantes vegades com el reprenc em torna a la memòria amb més vivesa. Per això les meves en-tranyes se’m commouen per ell i ben cert que en tindré misericòrdia” –diu el Senyor.
Exhortació a tornar
21Planta’t indicadors, posa’t senyals, para atenció a la ruta; torna pel camí per on vas marxar. Torna, donzella d’Israel, torna a les ciutats que són teves.
22Fins quan aniràs vagant, filla rebel? El Senyor fa sorgir una cosa nova en aquest món: la muller que festeja el seu marit.
Prosperitat futura d’Israel
23Això ha dit el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel: “Quan jo faré retornar els seus captius, a la terra de Judà i a les seves ciutats encara tornaran a dir aquestes paraules: El Senyor et beneei-xi, morada de justícia, muntanya santa!
24El poble de Judà habitarà allà i en totes les seves ciutats, juntament amb els camperols i els pastors de ramats.
25Perquè jo donaré refrigeri a l’ànima esgotada i saciaré tota ànima esllan-guida.”
26En això diran: “Em vaig despertar, i em vaig adonar que havia tingut un somni força agradable.”
El nou pacte
27“Heus aquí que vénen dies –diu el Senyor–, que sembraré a la casa d’Israel i a la casa de Judà amb llavor d’homes i de bestiar.
28I així com he vigilat sobre ells per arrencar i abatre, per trastornar i enru-nar, i per fer mal, també vigilaré sobre ells per edificar i plantar –diu el Senyor.
29En aquells dies ja no diran més: Els pares van menjar raïm verd i els fills tenen les dents esmussades,
30sinó que cadascú morirà per la seva pròpia maldat; a qualsevol qui mengi raïm verd se li esmussaran les dents.”
La nova aliança
31“Heus aquí que vénen dies –diu el Senyor– en què faré un nou pacte amb la casa d’Israel i amb la casa de Judà.
32No com el pacte que vaig fer amb els seus avantpassats el dia que vaig pren-dre’ls per la mà per treure’ls de la terra d’Egipte, pacte que van trencar tot i que jo m’havia compromès amb ells –diu el Senyor–,
33sinó que aquest serà el pacte que faré amb la casa d’Israel després d’aquells dies –diu el Senyor–: Posaré la meva llei dintre d’ells i l’escriuré en el seu cor; i jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble.
34I ja no caldrà que s’instrueixin els uns als altres dient: «Coneixeu el Senyor!», perquè tots ells em coneixeran, des del més petit fins al més gran –diu el Senyor–; jo perdonaré la seva ini-quitat i no em recordaré més dels seus pecats.”
35El Senyor, que ha establert el sol perquè il·lumini el dia i ha reglamentat la lluna i les estrelles perquè il·luminin la nit, que agita el mar i fa bramular les seves ones, que porta el nom de «Senyor Totpoderós», ha dit:
36“Només si aquestes lleis poguessin fugir del meu control –diu el Senyor–, també la descendència d’Israel deixaria de ser la nació que tinc sempre present.
37Això diu el Senyor: Només si es pogués amidar l’alçada del cel i es po-guessin escorcollar els fonaments de la terra, aleshores jo rebutjaria tota la des-cendència d’Israel per tot el que ha fet –diu el Senyor.
38Heus aquí que vénen dies –diu el Senyor–, en què la ciutat serà recons-truïda per al Senyor, des de la torre d’Hananel fins a la porta de l’Angle.
39I la corda d’amidar s’estendrà tot dret fins al turó de Gareb i girarà després cap a Goà.
40I tota la vall dels cadàvers i les cendres, i tots els camps de tocant al torrent de Cedró fins a la cantonada del portal dels Cavalls, que mira a llevant, seran consagrats al Senyor; i mai més no tornaran a ser enderrocats ni destruïts.”
S'ha seleccionat:
JEREMIES 31: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya