ISAÏES 10
10
Contra les lleis injustes
1Ai dels qui dicten lleis injus-tes, dels qui promulguen de-crets repressius
2per privar de justícia els desvalguts, per robar el dret dels pobres del meu poble. Les viudes són despulles i els orfes el seu botí.
3Però, què fareu el dia del càstig, quan vingui la tempesta de lluny? Cap a on anireu a buscar auxili? On amagareu la vostra riquesa?
4Sense mi, s’ajupiran entre els presoners o cauran entre els morts. Però, amb tot, no s’ha apaivagat la seva còlera, sinó que la seva mà encara resta ame-naçant.
Assíria, instrument de Déu
5Ai d’Assíria, bastó de la meva ira, la vara que el meu furor els ha posat a les mans.
6L’enviaré contra una nació infidel. L’aviaré contra el poble del meu furor perquè el saquegi i s’endugui el botí, perquè els trepitgi com el fang dels carrers.
7Tot i que no és això el que ell vol ni el que té pensat, sinó que tot el que es proposa és destruir i suprimir nombro-ses nacions.
8Perquè diu: “¿No són monarques tots els meus prínceps?
9¿No és Calnè com Carquemix? ¿No és Hamat com Arpad? ¿No és Samaria com Damasc?
10I, com la meva mà s’ha emparat dels reialmes dels ídols, que tenien més està-tues que Jerusalem i Samaria,
11¿no faré a Jerusalem i a les seves estàtues el mateix que he fet a Samaria i als seus ídols?”
12I quan el Senyor hagi acabat tota la seva obra a la muntanya de Sió i a Jerusalem, castigarà el fruit de l’orgullós cor del rei d’Assíria i l’arrogant altivesa dels seus ulls.
13Ja que ell ha dit: “Ho he fet amb la força de la meva mà, i amb la meva saviesa, perquè sóc intel·ligent. Així canvio les fronteres dels pobles i saquejo els seus tresors; i com un heroi he destronat els qui seien al tron.
14La meva mà ha agafat, com si fos un niu, les riqueses dels pobles, i, com qui arreplega ous abandonats, m’he apode-rat de tot el país sense que ningú batés les ales ni obrís el bec ni xisclés.”
15¿Pot vanagloriar-se la destral de ser més que qui la fa servir? ¿S’enorgulleix la serra sobre el qui la fa anar? Com si la vara pogués moure els qui la branden! Com si el bastó elevés el qui no és de fusta!
16Per això el Senyor Totpoderós en-viarà feblesa als seus guerrers robustos, i sota la seva opulència cremarà una foguera, un foc abrusador.
17La llum d’Israel es tornarà un foc, i el seu Sant, una flama que li consumirà els esbarzers i els cards en un sol dia.
18Consumirà enterament l’esplendor del seu bosc i del seu hort, i serà com el defalliment d’un malalt.
19Els arbres que quedaran al seu bosc seran tan pocs que fins un nen els podrà comptar.
La resta d’Israel
20Aquell dia, la resta d’Israel i els qui quedin de la casa de Jacob no tornaran més a confiar en aquell qui els pegava, sinó que confiaran en el Senyor, el Sant d’Israel, amb fidelitat.
21Una resta, el residu de Jacob, tornarà vers el Déu fort.
22I ni que el teu poble, Israel, sigui com la sorra del mar, només en tornarà una resta: la destrucció desbordant de justí-cia està decidida.
23Perquè el Senyor, el Déu Totpode-rós, acomplirà arreu de la terra la des-trucció determinada.
El càstig dels assiris
24Per aquesta raó, el Senyor, el Déu Totpoderós, ha dit això: “Poble meu que habites a Sió: Que no et faci por l’assiri, ni que et pegui amb un bastó, ni que aixequi contra tu la vara com els d’Egipte.
25Perquè d’aquí a poc temps el meu enuig s’haurà acabat, i la meva ira serà la seva destrucció.”
26Llavors el Senyor Totpoderós alçarà contra ell el flagell, com en la matança de Madian prop de la roca d’Oreb, o com va alçar el seu bastó contra el mar, o com el va alçar contra l’Egipte.
27I succeirà, aquell dia, que et traurà la càrrega de damunt l’espatlla i el jou de damunt el coll; el jou serà desfet per mitjà de la unció del Senyor.
La invasió assíria
28L’invasor es llança sobre Aiat, passa per Migron; deixa el bagatge a Micmàs;
29han passat el congost, pernocten a Gueba, Ramà s’espanta; Guibà fuig de Saül.
30Crida fort, filla de Galim! Escolta Laix! Malaurada és Anatot.
31Madmenà s’escapa; els habitants de Guebim fugen.
32Ara s’atura a Nob, alça la mà contra la muntanya de la filla de Sió, el turó de Jerusalem.
33Mireu: el Senyor, el Déu Totpoderós, esqueixa el brancatge amb sacseig violent; els arbres del cim cauran trencats i els més elevats seran abatuts.
34Tallarà la frondositat del bosc amb la destral, i l’esplendidesa del Líban su-cumbirà.
S'ha seleccionat:
ISAÏES 10: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya